dimarts, 22 de febrer de 2011

Tolosa, ciutat d'exiliats


Ja he parlat de la ciutat rosa que potser no era tan rosa. L’altre mot clau del títol del bloc és “exili”. I tampoc és per atzar. Per una banda hi ha el meu “exili”, temporal i motivat/forçat per raons professionals; sense aquest exili no hi hauria el bloc i jo no hauria descobert tants indrets i històries d’aquesta ciutat. Però per una altra banda –i sobretot– hi ha l’exili, l’exili real, l’exili dur de milers de republicans que van fer de Tolosa una de les ciutats més importants de la resistència antifranquista i antifeixista. La seva presència encara amara la ciutat.

Qualsevol turista que viatgi a Tolosa s’adonarà ràpid que està ple de bars que ofereixen tapes, alguns amb estètica moderna, alguns amb una estètica kitsch que no pot prescindir de tots els tòpics ibèrics. És una de les herències més evidents de l’arribada de milers de republicans que van assentar-se a la ciutat. 

Si anem més enllà dels bars de tapes, però, ens adonem que hi ha un munt d’històries increïbles darrere de cada racó: aquí van aconseguir arribar molts dels que fugien de les pèssimes condicions i tracte de camps d'internament com el d'Argelers;  per aquí van passar Calders, Tísner o Serra Hunter; hi van viure i morir, entre molts d'altres, Frederica Montseny i Joan Sans Ricart; es va gestar la invasió dels maquis a la Vall d'Aran i, després del fracàs, es va alliberar un hospital per als guerrillers. Hi ha mil històries personals, d'il·lusions i de fracassos personals, intel·lectuals i polítics.

Sospito que en el bloc parlaré força d’aquest episodi que condicionà la història recent de la ciutat. Per ara, però, només us deixo amb una imatge: en això s'ha convertit un antic bar regentat per "rouges", una taverna que als anys 70 encara servia de punt de reunió de vells anarquistes i exiliats republicans, asseguts al costat de les noves joventuts rebels, fills i néts de combatents, que seguien lluitant pel mateix (sempre és el mateix). Del què Rouillan ens explica que era al 1970, a l'actual pub de moda entre estudiants... tot plegat enmig d'un barri on l'àrab és clarament majoritari. Tot canvia però encara tot està per canviar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada