Vouiquenne

Si pronuncieu el títol amb accent francès direu més o menys bon week-end. Sí, tu, aquí del cap de setmana en diuen week-end. Per què dir-li “fin de semaine” si li poden dir week-end? (demanar que li diguessin “dimenjada”, en occità, seria massa per a ells em sembla... de l’occità ja en parlarem un altre dia, per ara una cosa més lleugereta).

Des del primer dia que em van dir “bon week-end” que em va xocar. Els italians utilitzen un munt de paraules angleses en el seu dia a dia, amb un accent mig anglès mig italià que fa fins i tot gràcia i que encaixa bé amb el seu tarannà obert. Nosaltres tampoc no ens quedem curts a l’hora d’incorporar neologismes directament de l’anglès, tot i que tenim tendència a canviar la seva grafia per tal de dissimular-ho i fer-ho passar com a propi. Dels francesos, en canvi, tan aferrats a la seva llengua, no m’ho esperava. 

Són molts els que encara ara creuen que poden viatjar per tot el món només amb el francès; són molts els que s’enorgulleixen que l’anglès es construís a base de molt vocabulari francès; alguns no entenen com en els congressos internacionals el francès no figura com a llengua vehicular; d’altres no entenen com poden haver-hi “francesos” que encara parlin àrab, català, occità o basc. I tot i això, en el país del “Soyez prope, parlez français”, diuen week-end sense immutar-se. Que en són d’estranys!  

I bé, tot això en realitat venia perquè em fa molta gràcia el nom d’un jardí de la ciutat. És una gran rotonda amb un jardí enmig, molt bonic. La majoria de gent li diu “Grand Rond”, i així surt als plànols i mapes, però el nom oficial és, com podeu veure a la imatge, “Boulingrin”. A què us sona “boulingrin”? Doncs a bowling + green. Un altre cop topem amb un afrancesament d’una paraula anglesa. Aquesta amb més solera, ja que els francesos l’adopten des del s. XVII per anomenar els parterres de gespa i flors que adornen els jardins. Quan la plaça fou enjardinada, al s. XIX, la batejarien amb aquest nom, i així s’ha quedat.

Total, que aquí podem anar a fer “pique-niques” al “boulingrin” durant els  “week-ends” i quedar-nos tan amples.