dimecres, 2 de març del 2011

Atomic Alert!

Avui és el primer dimecres del mes de març. A les 12 del migdia ha sonat una sirena com d’atac aeri o nuclear. Ben fort, una estona. No era el primer cop que la sentia. Com que mai ningú deia res ni li feia el menor cas jo sempre havia pensat que eren proves de seguretat d’alguna empresa propera. Després del que els hi va passar amb l’AZF suposava que ara estaven més alerta i que es tractava d’alguna cosa relacionada amb la indústria química o aeronàutica, que no escasseja per aquí... Però no.

Avui, fent conya amb la sirena i els atacs nuclears, m’han dit que això és cada primer dimecres de mes, sempre, a les 12h en punt... i a tota França! Evidentment he preguntat per què es feia; no m’ho han sabut aclarir gaire... He pensat que potser es feia sonar per mantenir viva la memòria ­dels bombardeigs de la segona Guerra Mundial. Però no, això tampoc no era.

Investigant una mica he descobert que l’estat francès està dotat d’una “xarxa nacional d’alerta” (RNA), herència de la segona guerra mundial. A finals dels 80’s moltes de les sirenes col·locades durant la guerra ja no funcionaven i, malgrat que la guerra freda agonitzava, es va decidir regular i posar al dia el sistema per a tot l’estat. Mentre Gran Bretanya i Alemanya decidien desmantellar la majoria de sirenes, a França es multiplicaven. Després del 2001, amb la por a l’amenaça terrorista que va recórrer el nostre “món civilitzat”, el sistema d’alerta es va reforçar, sofisticar i adaptar a les noves tecnologies i situacions: ara tenen unes 4500 sirenes repartides per tot el territori, amb la missió d’alertar la població en cas de perill immediat (per risc tecnològic i natural, però també per amenaces militars o terroristes). I cada mes comproven que funcionen bé. Viuen en temps de pau com si estiguessin en guerra.

La sirena recorda a tothom, un cop al mes, que estem sotmesos al PERILL, vingui d’on vingui... Amb l’accident d’AZF, però, va quedar demostrat que no serveixen de gaire... i que el perill no és extern, com les pelis d’ovnis ens volien fer creure: el perill el genera la mateixa indústria i el descontrol lligat al sistema econòmic depredador que tenim. D’altra banda, el so és el mateix per totes les situacions d’urgència (inundacions, terratrèmols, accidents greus, atacs bèl·lics...), només canvia la durada en funció del que vulguin dir, però ja em direu de què serveixen si la gent no en té ni idea ni de per què sonen cada mes...

Suposo que a les escoles ho deuen explicar. I als responsables de seguretat dels centres públics i empreses. Si visites la pàgina del ministeri d’interior et donen un seguit d’instruccions que has de fer en cas que sonin “de veritat”: confinar-te en un local tancat, sense finestres ni calefacció/aire condicionat, no trucar per telèfon per no col·lapsar la xarxa, deixar els nens a les escoles que els mestres ja els cuidaran... i que tinguis sempre piles a mà per a poder escoltar les ordres que, en cas d’alerta, es donarien per la ràdio... Vaja, m’he deixat el transistor a Barcelona.

Vist el poc cas que la gent li fa, està clar que si algú vol fer un atac a França el millor dia per fer-lo és el primer dimecres de qualsevol mes.

Com a mínim, ara amb el twitter pots passar una estona divertida mirant les bromes que la gent fa sobre el tema... Jo he posat #sirène i el primer que he vist ha estat: merde, les Allemands reviennent!


3 comentaris:

  1. Molt curiós. No ho recordo de quan estava per allà...aquests francesos! Després es queixen sempre dels americans...(ara, tenen més sentit de l'humor!)

    ResponElimina
  2. Increïble aquesta apocalíptica "signal national d'alerte". Potser seria molt friki si vinguéssim coincidint amb la mateixa oi? Hehehehe!

    Per cert, parlant de frikades. M'he passat una estoneta buscant referències de la peli de la imatge que has escollit per il·lustrar l'article i sembla que es un fake... Grrrr!

    ResponElimina
  3. jaja
    a mi em va passar, baixant de la muntanya a Chamonix. Brutal. Quan vaig ser abaix vaig preguntar a la primera casa però no em van saber dir, un feu peut-être, com la cosa més normal. Llavors vaig pensar que la vall havia amplificat el so. Però ara penso que devia ser una prova d'aquestes
    salut!

    ResponElimina