dimecres, 16 de març de 2011

Darrere les bicicletes


Avui he rebut, finalment, la targeta per al Vêlo-Toulouse, el sistema de transport “públic” en bicicleta de Tolosa, l’equivalent al Bícing barceloní. Al meu carrer o a l’entrada de casa no puc deixar una bicicleta (o l’hauria de pujar i baixar cada dia 3 pisos, i fa mandra...), així que vaig pensar que això seria una bona idea... I des del novembre que intento aconseguir aquesta targeta. Ha estat una veritable cursa d’obstacles obtenir-la, un enfrontament cara a cara entre la burocràcia francesa i jo. Finalment, després d’un intercanvi de cartes, xecs, sol·licituds retornades i un anar i venir al banc i a la poste, he guanyat. He passat per moments surrealistes i per moments d’emprenyamenta aguda que casi m’aboquen a l’abandó definitiu, però he resistit. M’he sentit com un personatge atrapat en una novel·la de Kafka. Però ara ja està, ja puc anar amb bicicleta (si para de ploure).

Però el que fa més ràbia de tot plegat és que ara ja sóc clienta de les dues empreses més grans de publicitat (en aeroports, mobiliari urbà, transports... fixeu-vos-hi, estem rodejats) de tot Europa i possiblement del món: JCDecaux (amiguets de Sarkozy, els que gestionen les bicis aquí), i Clear Channel (que a Barcelona han trobat en l’Hereu i companyia un bon aliat, no només pel Bícing i el mobiliari urbà: també s’han quedat, a través d’una empresa sorgida de Clear Channel, la gestió de la recentment privatitzada anella olímpica). 


Són empreses que han trobat en el lloguer de bicis urbanes un bon sistema per enfortir el seu negoci i imatge, netejar la consciència ecològica i augmentar els seus vincles (i contractes i contrapartides) amb les administracions de les grans ciutats. Amb nosaltres no fan benefici econòmic directe, ja que el servei de lloguer de bicis és clarament deficitari (aquí no ho sé amb precisió, però l’Ajuntament de Barcelona l’any passat li va passar a Clear Channel una factura de 18,9 milions d’euros pel bícing...), però em fa ràbia entrar en aquest joc. Ara em penedeixo d’haver insistit tant en poder-m’hi donar d’alta... En aquest sentit, Tolosa és molt com Barcelona: eco-guai per fora, venuda per dins.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada