divendres, 6 de maig de 2011

Els Blaus, Blanc i els Negres


«Le racisme est une question d’imaginaire. […] Il faut avoir le courage de regarder l’histoire et de comprendre à quel moment on a chaussé les mauvaises lunettes.»
Lilian Thuram

M’encanta Thuram. Al Barça, sempre discret, ja va demostrar que era una persona sensible i solidària, conscient que des de la seva posició privilegiada podia ajudar i ser altaveu de diferents iniciatives. Amb les seves ulleretes i l’Oleguer, van donar suport a les escoles Bressola de la catalunya Nord, a la normalització de l’escolarització en català, malgrat l’estat francès. I això, per un jugador internacional de l’equip dels blaus, campió de la copa del món, té molt mèrit. A part dels drets lingüístics i culturals, Thuram s’ha destacat per la seva lluita contra el racisme, creant la seva pròpia fundació "Educació contra el Racisme".

Ara és notícia per les declaracions clares i directes que ha fet en relació a la polèmica que aquests dies sacseja el futbol francès. Arrel d’una filtració d’una reunió de la Federació Francesa de Futbol, van sortir a la llum unes declaracions del seleccionador, el també exblaugrana Blanc, sobre la necessitat d’establir quotes de participació d’esportistes negres en els centres de formació de futbol. Limitar-los des de petitets, de manera que no n’arribin tants a les seleccions nacionals... No va dir ben bé això, però molts han acabat parlant d’això. 

Blanc parlava de canviar de filosofia de joc, de no buscar els que són més “grans i més potents” físicament (és a dir, els blacks); ell preferiria un tipus de jugador més petit i tècnic, com els xavis, iniestes o pedros de La Roja (ui, tots són blancs!), o com el jugador francès-marroquí Nasri. Segurament Blanc no ha iniciat tot això amb un discurs (conscient) racista al darrera, però com que hi ha molts racistes al seu voltant, tot s’ha acabat reduint a això.

Per suavitzar-ho, parlen que prop del 50% dels jugadors tenen o poden tenir una altra nacionalitat i que en qualsevol moment poden deixar tirats els francesos de debò (més blanquets, més rossets, més orgullosos de ser francesos). Diuen que els clubs treballen pel futbol francès, i no per formar seleccions estrangeres, i per això estaria bé establir quotes del 30% màxim per a aquests jugadors (majoritàriament negres i magrebins). Però obliden que és un dret dels jugadors poder triar. Que hi ha lleis que els emparen. I que potser el problema és França i com (no) integra gent procedent d’altres cultures i colors, encara que hagin nascut al que ells anomenen França. La prova és passejar per qualsevol banlieue de per aquí: ghettos. I la prova és que qui ha filtrat les declaracions és un educador de nom Mohamed. El problema va més enllà del futbol.

Thuram ha deixat clar que això no pot ser, que si tots son francesos, els blacks tenen tant dret com els altres a jugar. Malgrat molts francesos. I que si els màxims representants del futbol parlen de quotes amb tranquil·litat és que en el fons hi ha un problema ideològic i racista latent. I això és molt greu, tot i que no sigui cap novetat. El discurs directe de Thuram no agrada gaire a alguna gent. A mi m’agradaria que en el món del futbol hi hagués més gent com ell.

2 comentaris:

  1. Potser ara a Catalunya, després de les eleccions municipals, encara acabarem sentint arguments similars... La caixa dels trons és oberta!

    ResponElimina