dimecres, 4 de maig de 2011

Històries del Cafè Florida


La plaça del Capitol (o dels Capitols) és un lloc de pas obligat per tothom que visita la ciutat. És la plaça de l’Ajuntament i del Teatre principal, s’hi celebren diversos mercats setmanals, és l’escenari de concentracions i manifestacions i la seu de nombroses fires i festivals al llarg de tot l’any. I també és la plaça dels vells cafès i de les primeres terrasses que van haver-hi a la ciutat.

El Florida és el Cafè mític que ha resistit el pas del temps (junt al Bibent, ara en obres). És un d’aquells llocs que, a simple vista i per la seva ubicació, jo no hi entraria mai: de cara al Capitol, amb cambrers vestits de  vint-i-un botons, terrassa amb pinta de preus prohibitius, turistes tot l’any... Després, però, t’adones que els preus són si fa no fa els mateixos que en qualsevol altra terrassa del centre de la ciutat. I t’adones, sobretot, que és un valor segur quan per les nits fredes d’hivern et ve de gust un crep de xocolata, ben calentet, en hores intempestives... La Florida no falla.

Si, a més, traspasses les portes, podràs gaudir d’un ambient glamurós de grans miralls i vitralls, fustes treballades, velluts vermells i lamparetes daurades. Pots seure-hi, demanar un cafè, i gaudir del lloc (no del cafè), sense més. Però també pots seure-hi i pensar en tot el que han viscut aquelles parets...

No conec gaire la trajectòria del local, però amb el temps que porto a la ciutat he descobert que ha estat escenari de més d’una història... Una d’elles: va ser a La Florida on es van organitzar les primeres classes de català per a la colònia de catalans exiliats.

Josep Villalon (1903-1983), que havia estat deixeble de Pompeu Fabra, amic d’en Joan Sales, membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, mestre de català, soci de Palestra i de la Joventut d’Acció Catalana Republicana... va passar pels camps d’Argelers i Bram i es va establir com va poder a Tolosa; durant la II Guerra Mundial, va ser afortunat i es va poder escapar del reclutament de civils que els alemanys reclamaven al govern de Vichy. Poc després de l’alliberament del 1943, junt amb d’altres catalans exiliats, encara tingué esma de fundar el Casal Català, que a empentes i rodolons encara avui funciona. En aquell moment, sense seu pròpia, només disposaven d’una sala de reunions al Cafè Florida. I allà és on aquest senyor, Josep Villalon, començà a donar cursos de català elemental a uns quants interessats que, en aquells anys tèrbols, no l'havien pogut aprendre... Em pregunto on és exactament que es reunien aquells prop de 20 inscrits al primer curs de català a Tolosa... d’on venien? encara viuen? I em pregunto si va ser aquí on el Casal Català va oferir una festa a Pompeu Fabra, amb motiu del seu nomenament honoris causa a la Universitat de Tolosa el 1945...

1 comentari:

  1. M'agraden els cafès...molts tenen històries amagades. :)

    ResponElimina