dimarts, 15 de febrer de 2011

Tolosa... rosa?

Estic a Tolosa. Ja fa uns mesos. I fa mesos que penso en escriure coses que veig, descobreixo o em passen aquí, a l'exili (un exili temporal i forçat per l'estructura de recerca de casa nostra, però això és un altre tema). Abans de marxar vaig pensar que estaria bé recuperar el nostre bloc oblidat i aprofitar per escriure les noves aventures, però només vaig fer una entrada (que després vaig esborrar) i el vaig abandonar definitivament... 

Ara però hi ha una espiadimonis que m'ha fet tornar a venir ganes d'escriure. I la primera entrada és per desmentir un tòpic i explicar (en part) el títol (la part de l'exili vindrà més endavant). 

A Tolosa li diuen la ciutat rosa; des del mateix ajuntament s'autoanomenen així, i és amb aquest sobrenom que apareix a tots els fulletons de publicitat, pàgines web de turisme, etc. Rosa pel color dels maons. Que siguin roses és discutible, jo els veig més aviat taronjosos o vermellosos, però bé, acceptem rosa. 

Des de la fundació de la ciutat en època romana que la manca de pedra va obligar a construir amb maons. Però de la ciutat romana en queda poca cosa visible. Després, també les grans esglésies romàniques i gòtiques es van aixecar amb totxanes i no pas amb pedra, que es reservava només per a petits detalls dels edificis. Les argiles aportades per la Garona han estat utilitzades, des de llavors i fins no fa massa, per a fabricar maons. I teules. A través del Garona i del canal de Midi es transportaven arreu. Toulouse era una autèntica fàbrica de maons. 
Aquests elements donen a la ciutat actual (bé, al centre històric) una aparença rosada (o ataronjada), només trencada pels porticons de colors, els llindars de pedra i les bigues de fusta de les estructures. Però això sempre ha estat així?? Es veu que durant l'edat mitjana la majoria d'edificis en realitat es feien amb murs de tàpia, de terra i palla, més barats, que cremaven molt bé al més petit incendi. Per evitar les flames, els Capítols intentaren imposar la construcció amb maons, però fins els s. XVI eren pocs els que disposaven de prous diners com per assumir-ne el cost. 

 
Poc després que es comencés a generalitzar la construcció amb maons les façanes es començaren a cobrir amb calç; o s'arrebossaven amb argiles clares, sempre amb la idea d'evitar la ràpida degradació dels maons. Per tant, res d'aparença rosada. Més aviat blanquinosa, com es pot veure a la fotografia de la plaça Capitol (Eugene Trutat, 1899). Una ciutat blanquinosa com tantes d'altres. 

Amb el temps, però, la degradació dels arrebossats dels edificis tolosans va anar deixant entreveure que darrere hi havia maons... e voilà! Els arquitectes de la nova ciutat, a finals del XIX i al llarg del XX, van començar a construir edificis amb murs de maó a obra vista, sense protecció. I així,  mica en mica, amb les successives rehabilitacions dels edificis històrics s'han anat carregant sistemàticament (tret d'alguna excepció) els arrebossats de les façanes, creant l'estètica i la identitat actual de la ciutat...



1 comentari:

  1. l'espiadimonis és rapidíssima trobant blocs bonics, com pots veure. que bé, notícies tolosanes!

    ResponElimina