Una recomanació: Granados y Delgado, Un crimen legal (1993)

Després de llegir aquest matí la notícia de Xavier Montanyà sobre Jacinto Guerrero Lucas, no m'he pogut estar de veure el documental que ell mateix, amb d'altres companys i companyes, va fer fa uns anys sobre l'execució de Granados i Delgado.
Granados i Delgado eren dos militants llibertaris exiliats a França; van ser condemnats i assassinats per uns atemptats a Madrid que no van cometre. L'ombra de Jacinto Guerrero Lucas plana sobre la seva detenció.

Un reportatge colpidor sobre què passava fa tot just 40 anys, amb protagonistes que encara hem d'aguantar (especialment els del final del documental). I una bona manera d'apropar-nos al per què, des de ciutats com Tolosa del Llenguadoc, molta gent va seguir lluitant per aconseguir guanyar al feixisme.

L'escut de Brennus, els gals i la victòria de l'Estadi Tolosenc

Ja està. L’Estadi Tolosenc ha guanyat la lliga de rugbi. Una bogeria: la plaça del Capitol plena a vessar, tots atents a la pantalla gegant, silenci i nervis durant gran part del partit, patiment fins l’últim moment... i victòria final, pels pèls, després d’estar perdent des del principi i fins els últims 5 minuts. La nit ha estat llarga, les vendes de cervesa deuen haver arrasat els estocs de la ciutat i avui més d’un deu estar afònic. Aquesta tarda, a més, una gentada ha tornat a omplir la plaça del Capitol durant hores, esperant sota una gran solellada l’arribada dels jugadors roig i negres, que han tornat a casa victoriosos i amb el 18è “Bouclier de Brennus” de la història.

Però “Bouclier de Brennus”... què és això? En comptes de guanyar una copa, guanyen un escut (bouclier) que anomenen de Brennus. Com a arqueòlegs/historiadors, ens hem començat a emocionar i no ens hem pogut estar de lligar caps i construir una pseudoteoria totalment errònia de l’origen d’aquest trofeu:

-         Brennus... qui era Brennus?

-     Sí dona, era aquell cabdill gal del segle IV abans de crist que va guanyar i conquerir Roma després de la batalla d’Alia...

-         Ostres sí...

-         També hi ha un altre Brennus al segle III aC, aquell guerrer gal que conquereix Macedònia i Grècia...

-         Que fort, no? Donen com a premi d’una lliga un escut gal... però al s. IV no tots els que vivien al que és ara l’estat francès eren gals... és com si a la lliga de futbol espanyola hi hagués com a trofeu una dama d’Elx... no tindria res a veure ni amb la gent de Castella, ni pels asturians, ni per tanta gent...

-         Mira, una forma més d’exaltació d’uns valors i no uns altres...

-         Sempre igual, tu... utilitzant la història... i a sobre recordant el caràcter guerrer i expansionista...

-         Com que el rugbi ve dels països cèltics, doncs mira, deuen haver triat Brennus pensant que això els vinculava més amb aquell món...

Doncs no, hem patinat de valent. Brennus és el nom de l’escultor que, el 1892, va fer l’escut per celebrar el primer campionat de rugbi celebrat a l’estat francès. Charles Brennus, nascut el 1859 i mort el 1943. Ens hem equivocat de 2200 anys.  

Futbol 1 - Rugbi 3

Dissabte passat vaig veure la final de la lliga de campions en un bar ple de gent, majoritàriament del Barça i majoritàriament d’origen català i hispànic. Hi havia algun francès camuflat, però pocs. A part dels pubs anglesos, que òbviament vaig evitar, no hi ha gaires bars on posin normalment futbol; els clients que sempre ens trobem som sobretot gent exiliada o bé alguns francesos d’arrels nord-africanes... i és que aquí el futbol no els interessa gaire.

Acabat el partit vam intentar seguir celebrant la victòria, però ningú pel carrer ni per les places compartia la nostra alegria. Vam desistir i vam anar a L’Estanquet, que mai falla, on vam poder gaudir d’una vesprada d’ajustas oratòrias occitanas  (és a dir, garrotins, corrandes, gloses o com cadascú li vulgui dir). Com sempre, uns quants catalans van acabar fent-hi cap, alguns amb samarretes blaugrana incloses.