 |
| Ben a Tolosa |
La rentrée ja és aquí, però no ho
acaba de ser per al blog: torno a desaparèixer uns dies a treballar
incomunicada, sense internet. De totes maneres, començarem el curs perquè no sigui dit, i ho farem amb una
efemèride i un descobriment, ben contraposats.
L’efemèride: un 8 de setembre
d’ara fa 181 anys, el 1830, va néixer l’únic premi Nobel que hi ha hagut en
llengua occitana, en provençal: Frederic Mistral. Junt a d’altres
poetes i escriptors fundà el moviment del Felibritge, per recuperar la llengua i cultura
occitanes, però està clar que el moviment no quallà a totes les capes de la
societat ni se sabé traduir en termes i propostes polítiques. Es quedà en una
reivindicació literària, poètica i força conservadora. Tolosa té un
passeig ben cèntric i bonic dedicat al gran poeta, però no crec que massa gent d’aquí en conegui el motiu i molt menys els seus versos...
El descobriment: durant el mes de maig passat vaig descobrir un personatge peculiar: Ben Vautier o, simplement, Ben. Va venir a Tolosa a fer dues exposicions, col·loquis i altres actes. Es tracta d’un
artista fill de mare occitano-irlandesa i pare suís, nascut a Nàpols, que es crià a Smyrne i Alexandria
i, finalment, aterrà a Niça, on encara hi viu i treballa, sent un artista de força renom per aquelles terres. Amb aquests orígens
tan mestissos ningú pensaria que pot ser l’autor de textos (o hauria de dir
obres?) com els que aquí reprodueixo i es van poder veure a l'Ostal d'Occitania. Però sí, aquest polifacètic, agitador i hiperactiu “home de món” és membre del Partit Nacionalista Occità i defensa a ultrança
l’ús i la dignitat de la llengua occitana. També des de l’art però amb una
visió potser més terrenal i planera que la de Frederic Mistral. Tot i això, ell
no parla occità. Impensable per nosaltres, habitual per aquí.
Us deixo unes frases per reflexionar i l’enllaç amb la seva caòtica web
per què tingueu suficient distracció fins que torni...
