Qui hagi ensopegat amb aquest blog alguna vegada haurà vist que fa temps que he deixat d'escriure. A vegades els exilis són només transitoris i, per sort de l'exiliat, hi ha un retorn a casa. Jo sóc una d'aquestes afortunades que ha pogut tornar. I amb el retorn una de les conseqüències ha estat l'abandó definitiu d'aquest raconet de la xarxa.
Potser mai vaig voler exiliar-me, però durant aquest any i mig he après un munt de coses que m'acompanyaran sempre. Algunes les he compartides aquí, d'altres us les he explicat a alguns de vosaltres directament acompanyats d'algun bon plat a taula, n'hi ha moltes que se m'han quedat pendents d'escriure o d'explicar tot i que les tenia al cap, mig escrites o fotografiades... Al tornar al febrer vaig pensar en continuar redactant alguna de les anècdotes, llocs o històries que m'havia guardat, però vist el pas trepidant dels mesos ja veig clar que no ho faré. Així doncs, aquí tanco el blog i, amb ell, la meva estada occitana. Sempre em quedarà el nou local gracienc Jan Petit, la Taverna Occitana de Barcelona.
Us deixo amb un vídeo de la gran manifestació per la llengua occitana que van celebrar el 31 de març. Cada cop són més, hi ha coses que estan canviant. M'hauria agradat ser-hi, però aquí també tenim les nostres batalles per fer i per guanyar. Apa, adieu a totes!
Ha estat un plaer...potser pots animar-te a fer una crònica casolana...jo, sense anar més lluny, necessito informació de primara mà! ;) Petons.
ResponElimina