dijous, 21 d’abril de 2011

Sant Jordi: de Tolosa a Barcelona passant per la Noguera


S’acosta Sant Jordi i jo ja he fet els deures. Llegint històries d’exiliats catalans a Tolosa, vaig ensopegar amb en Domènec de Bellmunt: periodista, advocat i escriptor que va viure a Tolosa, exiliat, durant més de 50 anys. Descobrir aquestes vides, preguntar-me sobre el què deurien sentir i pensar, i veure que, tot i el que van viure, van ser capaços de continuar endavant, actius i insistents, m’entristeix i m’anima a parts iguals. Està clar que encara no som (del tot) humans però, a pesar de tot plegat, hi ha gent que a la seva manera ho ha intentat.

Domènec Pallerola i Munné, de Bellmunt d'Urgell (Noguera), no ho va tenir fàcil: primer es va exiliar a París, fugint de la dictadura de Primo de Rivera; després, va tornar a Barcelona, va publicar prolíficament, va modernitzar el periodisme català, va exercir diferents càrrecs per la Generalitat Republicana...i tot es va tornar a tòrcer.

Va passar pel front del Segre el 1938, on va poder veure com la seva terra d’origen queia en mans feixistes. Davant la derrota, el 1939 va marxar, per segona vegada, a l’exili. Aquest cop a Tolosa. I sant tornem-hi. El 1941 va ser detingut per la Gestapo; com tants d’altres, el van internar al camp de concentració de Recebedou. Massa gent va passar per tot això.

A partir de 1944, però, ja el tornem a trobar a Tolosa, a primera línia entre els promotors de la cultura catalana a l’exili, col·laborant en mil fronts. L’11 de setembre d’aquell any surt el primer número de la revista i després editorial Foc Nou, de la qual ell n’és el director. A part de la seva vida familiar, laboral (recordem que era advocat també) i de l’activitat literària i periodística, trobarà temps per doctorar-se en dret amb una tesi, valenta, dedicada al crim que havia estat la detenció de Lluís Companys, acollit al dret d’asil a França.

 
Amb la mort de Franco, es va quedar a viure a Tolosa i, tot i que ja molt gran, va seguir col·laborant amb mitjans catalans com, per exemple, el diari Avui. Va morir el 1993. Per sort, el 2010 el jovent de la Noguera encara el recordava i homenatjava.

Fa una dies, amb la màgia d’internet, se’m va creuar pel camí una llibreria de vell en línia, precisament de Balaguer, a la Noguera, que tenia la 1a edició de la biografia de Companys escrita per Domènec de Bellmunt, impresa el 1945 a Tolosa per Foc Nou, al núm. 25 del carrer Roquelaine (seu actual del consolat d’Algèria). No podia trobar un llibre per Sant Jordi més adequat; i dit i fet, ja havia comprat el llibre i enviat al seu destinatari. Amb quatre clics. I quasi quasi coincidint amb el 80è aniversari de la proclamació de la república catalana. Un petit homenatge als republicans catalans exiliats i a tota la seva tasca.

Per saber-ne més:


 

1 comentari:

  1. Que bé que facis aquests recorreguts per la vida dels exiliats a Tolosa.

    ResponElimina