 | |
S’acosta Sant Jordi i jo ja he fet els deures. Llegint històries d’exiliats catalans a Tolosa, vaig ensopegar amb en Domènec de Bellmunt: periodista, advocat i escriptor que va viure a Tolosa, exiliat, durant més de 50 anys. Descobrir aquestes vides, preguntar-me sobre el què deurien sentir i pensar, i veure que, tot i el que van viure, van ser capaços de continuar endavant, actius i insistents, m’entristeix i m’anima a parts iguals. Està clar que encara no som (del tot) humans però, a pesar de tot plegat, hi ha gent que a la seva manera ho ha intentat.
Domènec Pallerola i Munné, de Bellmunt d'Urgell (Noguera), no ho va tenir fàcil: primer es va exiliar a París, fugint de la dictadura de Primo de Rivera; després, va tornar a Barcelona, va publicar prolíficament, va modernitzar el periodisme català, va exercir diferents càrrecs per la Generalitat Republicana...i tot es va tornar a tòrcer.
Va passar pel front del Segre el 1938, on va poder veure com la seva terra d’origen queia en mans feixistes. Davant la derrota, el 1939 va marxar, per segona vegada, a l’exili. Aquest cop a Tolosa. I sant tornem-hi. El 1941 va ser detingut per la Gestapo; com tants d’altres, el van internar al camp de concentració de Recebedou. Massa gent va passar per tot això.
A partir de 1944, però, ja el tornem a trobar a Tolosa, a primera línia entre els promotors de la cultura catalana a l’exili, col·laborant en mil fronts. L’11 de setembre d’aquell any surt el primer número de la revista i després editorial Foc Nou, de la qual ell n’és el director. A part de la seva vida familiar, laboral (recordem que era advocat també) i de l’activitat literària i periodística, trobarà temps per doctorar-se en dret amb una tesi, valenta, dedicada al crim que havia estat la detenció de Lluís Companys, acollit al dret d’asil a França.
Fa una dies, amb la màgia d’internet, se’m va creuar pel camí una llibreria de vell en línia, precisament de Balaguer, a la Noguera, que tenia la 1a edició de la biografia de Companys escrita per Domènec de Bellmunt, impresa el 1945 a Tolosa per Foc Nou, al núm. 25 del carrer Roquelaine (seu actual del consolat d’Algèria). No podia trobar un llibre per Sant Jordi més adequat; i dit i fet, ja havia comprat el llibre i enviat al seu destinatari. Amb quatre clics. I quasi quasi coincidint amb el 80è aniversari de la proclamació de la república catalana. Un petit homenatge als republicans catalans exiliats i a tota la seva tasca.
Per saber-ne més:
Que bé que facis aquests recorreguts per la vida dels exiliats a Tolosa.
ResponElimina